Aquesta fotografia va obtenir el primer premi en la categoria de Flora i Fauna de la XXIII Mostra d’audiovisuals i fotografia de muntanya de Sant Martí, celebrada al Centre Cultural de la Farinera del Clot de Barcelona. La mostra va comptar amb les ponències de diversos fotògrafs de prestigi com Tino Soriano i Javier Camacho.
Agrair des d’aquí al jurat i a l’organització de la mostra el premi, així com la celebració amb èxit d’un esdeveniment d’aquestes dimensions tenint en compte les restriccions i el compliment de les mesures de seguretat imposades per la pandèmia.
Vaig triar participar per primera vegada a la mostra amb algunes de les meves fotografies, tot i no disposar de massa imatges de muntanya. La fotografia guanyadora són unes gotes de la rosada congelades, disposades sobre l’herba del vessant d’una muntanya, presa a l’alba i abans que els raigs del Sol les tornés a l’estat líquid.
Recordo el fred que vaig passar al fer la fotografia, especialment als dits de les mans. La imatge està presa molt de prop amb un objectiu macro de 100 mm i un trípode. El curiós d’aquest dia és que jo havia matinat per fer paisatge de muntanya durant la sortida de el Sol, en preses obertes, i va ser llavors quan em vaig trobar amb diverses plantes cobertes per la rosada gelada. Afortunadament, en aquest moment portava a sobre l’objectiu macro i vaig poder destacar la textura de les gotes sobre les plantes.
Es tracta aquest d’un dilema continu en mi a l’hora de preparar les meves sortides fotogràfiques: l’ideal seria sortir el menys carregat i el més còmode possible, sabent abans el que es vol fotografiar. Però jo tendeixo sempre a anar més carregat del compte per allò de “… per si de cas”. La veritat és que aquesta opció el deixa a un esgotat pel pes i, pitjor encara, es corre el risc d’acabar estressat per voler abastar-ho tot a la vegada amb les diferents òptiques, corrent el risc de perdre el moment de la millor llum.
No obstant això, jo acostumo acabant fent servir totes les òptiques que m’emporto (… i més que m’en emportaria), tot i que sempre m’acabi faltant temps per realitzar més imatges.
No es pot premeditar tot, mai saps el que et trobaràs o el que passarà. Així que si em quedo sense temps, m’enduré a més un bon incentiu per tornar a repetir el lloc …un altre dia.
Comentaris recents