L’elecció dels esdeveniments
Es mostren aquí una sèrie d’imatges generades mitjançant la utilització d’objectes inerts i elements orgànics que en uns casos van ser impregnats amb un revelador químic, obtenint així la seva empremta sobre papers fotogràfics velat, i en altres aquesta empremta és generada a l’interposar els objectes entre la llum i el paper fotogràfic, evitant en tots dos casos l’ús de la càmera fotogràfica.
En elles es reflexiona sobre el paper de l’atzar, un debat en part ja plantejat anteriorment a L’estètica de les respostes i a Artistificaciones contemporànies, arribant fins i tot a qüestionar l’existència del mateix (almenys de la forma com ho ha definit fins ara la ciència clàssica), suggerint la influència que exerceix l’observador en allò observat, tal com sembla indicar-se en la física quàntica.
D’altra banda, els reactius químics utilitzats per obtenir aquestes imatges han estat intencionadament preparats sense seguir les dosis indicades pel fabricant, usades en proporcions variables i aleatòries en cada barreja o alterant l’ordre adequat dels reactius. D’aquesta manera, s’introdueix un element més en el procés de creació, una variable impredictible, no controlada, que afegeix incògnites als resultats i els converteix al seu torn en irrepetibles.
Les imatges aquí realitzades se centren en fer de testimoni sobre l’impuls que va portar a l’autor a triar i deixar constància d’aquells elements per mitjà de les seves empremtes fotogràfiques i posteriorment reflexionar sobre el resultat.
En aquest sentit, què és el que porta a l’elecció d’un determinat objecte o element, es tracta simplement d’una atracció estètica per la seva morfologia? Es tracta més aviat d’una acció inconscient i en part involuntària?
Què passa quan utilitzem el atzar com una eina creativa? És que no estem fent una elecció per defecte dins de totes les opcions disponibles? Si així fos, podem arribar a desprendre’ns ni tan sols un instant de la nostra subjectivitat?
Podem trobar la veritat fora de nosaltres mateixos?
