Primera posició al Concurs Social “Bicicletes”

Aquesta fotografia forma part d’un tema recurrent en el meu arxiu fotogràfic: els bassals d’aigua.

Per tant, el fet que mentre feia la fotografia passés una bicicleta es tracta d’una casualitat que vaig aprofitar per al concurs.

Els bassals d’aigua m’interessen especialment, ja que acostumen a ser un recurs fotogràfic que ofereix moltes possibilitats. D’entrada, si un es posa amb la càmera arran de terra (en aquesta ocasió literalment fregant l’aigua) es genera un reflex que fa una simetria amb el que tinguem per sobre de l’horitzó, és a dir, per sobre de la superfície de l’aigua del bassal.

Per tal d’aconseguir aquest efecte acostumo a tenir en compte principalment tres elements:

1. Després d’un o diversos dies de pluges abundants, estar atent al dia que deixa de ploure per complet, ja que necessitem l’aigua del bassal sense gotes per tal d’aconseguir l’efecte mirall (Dit això, potser també seria interessant provar de fer-ho amb una pluja molt suau).
2. Posar la càmera arran de l’aigua, preferentment amb un objectiu gran angular per tal d’exagerar la dimensió del bassal. En aquest cas vaig utilitzar una focal de 16mm.
3. Tot i que es pot fer amb tot tipus de cels i de llums, a mi personalment m’agraden especialment els cels ennuvolats, tant per la llum suau, com per les textures que es generen al llarg de tot l’enquadrament (al cel i al seu reflex).

I entrant més en concret en la fotografia que vaig presentar al concurs social del Fotoclub Poblenou, d’aquesta em van agradar diversos aspectes:

• La posició de la bicicleta en primer terme a la banda esquerra de la imatge amb el seu perfil retallat a contrallum amb una simetria perfectament reflectida a l’aigua.
• La textura suau dels núvols reflectits a terra.
• La doble simetria que es genera en la imatge: l’horitzontal cel-terra i la vertical amb els troncs de les tres palmeres.

– Per últim, tot i no ser un reflex, també es genera una certa simetria entre la bicicleta i els quatre elements de la banda dreta: l’hotel Wela, els dos pals i els edificis de la Barceloneta. En certa manera, la bicicleta sembla formar forma una “el•lipse”, la qual cosa també es produeix resseguint el perfil del conjunt d’edificis i pals de la dreta. Penso que aquest fet acaba d’equilibrar la imatge en quant a pesos i dota al conjunt d’un curiós joc de repetició de simetries.