Durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre es va realitzar l’edició número XXIII del Festival Internacional de Fotografia Montphoto 2019, el qual s’ha convertit en un autèntic referent europeu de la Fotografia de Natura.
En aquesta edició vaig tenir l’honor de rebre el Premi Especial Lloret de Mar que destaca la millor fotografia realitzada en espais naturals d’aquesta població de la Costa Brava catalana. Des d’aquí donar les gràcies al jurat i a l’organització del festival pel reconeixement obtingut, i felicitar també a la resta de guanyadors. Em fa especial il·lusió rebre un premi així sent la primera vegada que assisteixo i participo un festival tan prestigiós.
Vaig tenir també l’oportunitat de conèixer a l’organitzador del festival Paco Membrives i a part del seu equip. En Paco em va semblar una persona excel·lent, discreta i d’una gran generositat a més d’òbviament estar enormement compromesa amb el medi ambient. Sens dubte un gran amfitrió a l’altura d’un projecte anual com aquest.
Van ser tres dies intensos amb ponents de tot el Món i de moltíssim nivell, visionats de portfolis amb grans mestres i novetats editorials.
A més vaig tenir el privilegi de xerrar sobre les meves fotos i rebre consells de grans referents com Silvia Omedes, David Airob, Fernando Peracho i Tino Soriano (les converses amb en Tino són genials més enllà fins i tot de la pròpia fotografia, és d’aquelles persones que desborden calidesa humana per tot arreu).
Vaig poder també xerrar amb els ponents Xavi Bou, l’australiana fotògrafa de paisatge Serena Dzenis i també amb el President de l’Associació de fotògrafs de natura d’Alemanya, Stephan Fürnrohr.
Vaig obtenir el premi amb la fotografia titulada “Serenitat a l’alba” feta a la Cala Sa Boadella, una petita platja de Lloret de Mar amb diverses formacions rocoses i d’enorme valor paisatgístic.
Es tracta d’una fotografia feta durant una de les meves moltes visites realitzades a l’alba, just abans de la sortida del Sol.
El curiós d’aquesta imatge és que va ser una de les últimes captures fetes durant l’últim dia que vaig visitar la platja. Tinc moltes fotografies d’aquesta zona, i aquest dia en vaig fer moltes més, però la guanyadora ha acabat sent la que va sorgir quan ja no sabia què més fotografiar. Ja era tard, el Sol havia sortit per l’horitzó i em trobava a punt d’anar-me’n quan vaig voler provar una nova posició, un enquadrament més. Quan penses que ja s’han esgotat totes les possibilitats d’una localització és quan potser comencis les teves millors fotos, les que ningú ha fet abans. Sempre queda una foto més per provar.
Que fos aquesta imatge la guanyadora m’agrada perquè al final acaba confirmant que els resultats depenen en bona part de nosaltres mateixos, són fruit de la motivació personal, l’esforç i la persistència. La bona sort tard o d’hora acaba sorgint d’aquests valors.
Finalment, vull donar les gràcies a la persona de la que més vaig aprendre sobre la fotografia de paisatge: José Benito Ruiz. Recomano els seus llibres i el seu curs (gratuït) disponible a la xarxa: “Un año de fotografia”. De José Benito vaig aprendre bona part de la tècnica fotogràfica i compositiva, però també l’amor per la natura i la responsabilitat conservacionista. Així que part d’aquest premi és també gràcies a ell.
Enllaç al video de la notícia a Nova Ràdio Lloret TV
Comentaris recents