The formacions de l’espectre visible

Parlem d’il·luminar, aclarir o posar llum sobre alguna cosa o algun assumpte a l’intentar arribar a la veritat absoluta.

Sabent que els nostres sentits són limitats, la llum és el que permet als nostres ulls veure allò que ens envolta, sent també un concepte carregat de connotacions positives.

No obstant això pot portar-nos també a reflexions més profundes i motivar-nos a seguir fent-nos preguntes quan ja crèiem haver arribat a la meta.

Quan en el cel nocturn veiem una estrella el que ens arriba és la seva llum i probablement aquesta estrella, la font d’aquesta llum, hagi deixat d’existir. Així que es tracta en realitat d’una veritat relativa o d’una veritat a mitges.

D’altra banda la llum projecta ombres, i aquestes al seu torn defineixen també allò que ens envolta, tot i que des d’un altre punt de vista.

Les ombres són formacions que deformen allò que interfereix amb la llum. Les dues realitats són certes alhora, la projecció (l’ombra) i la font que fa visible els objectes (la llum).

Mitjançant una sèrie d’imatges d’ombres abstretes, es proposa una reflexió sobre la interpretació subjectiva que fem de tot allò que ens envolta però també sobre nosaltres mateixos i els altres, tant d’allò material com de l’intangible: les nostres falses creences, temors, sentiments, anhels, prejudicis, etc.