Metafísiques del Tot

Justificació i principis de la Teoria:

L’Univers va sorgir d’una singularitat tal com explica la Teoria del Big Bang. Aquesta explosió es va produir “dins” d’un “buit” infinit ple de fluctuacions quàntiques. No obstant això, en aquest buit no existeix l’espai ni el temps pel que en realitat no es podria parlar del que en termes del llenguatge es refereix a dins i fora o a abans i després o fins i tot a infinit.
En el buit quàntic es produeix la formació de diferents i indeterminades singularitats com les del nostre Univers, donant lloc a diferents universos, el qual explicaria la Teoria del Multivers. Fig. 1
Després de l’explosió inicial del Big Bang es va produir una expansió de l’Univers en que els fotons que formen la llum encara no s’havien format en un període conegut com Edat Fosca. Durant l’expansió les fluctuacions quàntiques segueixen generant partícules i anti-partícules i, encara que en la seva major part s’anul·len mútuament, aquestes fluctuacions deixen restes de partícules pel camí (en una proporció de 1000 milions a 1) que posteriorment seran les que formaran tota la matèria i els elements de l’Univers. Fig. 2
Posteriorment va sorgir la llum i es van formar les primeres estrelles, mentre seguia l’expansió. Fig. 3
Les estrelles, els gasos i les restes de l’explosió es van agrupar i van formar els planetes i les galàxies. L’expansió de l’Univers continua accelerant-se a causa de la força que exerceix l’energia fosca. Fig. 4
La singularitat que va produir el Big Bang va ser ocasionada per l’aparició de la Consciència, que si bé en el moment de produir-se la singularitat la Consciència encara no s’havia desenvolupat, sí que existia la seva projecció ja que el temps i l’espai que els separaven en el moment de la seva aparició encara no existien. Fig. 5
El temps existeix només quan sorgeix la Consciència, per tant és una cosa intrínseca a aquesta. Així el temps interacciona amb els bucles espai-temporals que formen les partícules subatòmiques essencials (aquelles que formen els quarks i els electrons entre altres), interferint en les fluctuacions quàntiques, desequilibrant l’anul·lació mútua entre matèria i anti-matèria, generant així tot l’espai i la matèria que envolta la Consciència. Aquesta formulació es manifesta en part en la Relació d’indeterminació de Heisenberg.
Degut a que la Consciència va ocasionar la creació de la singularitat i de la formació de l’Univers en un moment d’inexistència espai-temporal, el passat i tota la seva herència existiran, mentre existeixi la Consciència, mitjançant l’eix de projecció de la Consciència. Fig. 5
El nostre Univers s’extingirà quan desaparegui la Consciència. Fig. 5
Gràfic ampliat de l’aparició, creixement i futura desaparició de la Consciència. Fig. 6