Projeccions

L’ésser humà és un ésser creador, ho vulgui o no contínuament està projectant la realitat que l’envolta tot i que la majoria sol fer-ho d’una forma involuntària. Així doncs desconeixem el que projectem, allò que sorgeix del nostre interior.

No obstant això podem interpretar el que la realitat ens reflecteix, analitzar allò que ens torna de les nostres projeccions i corregir internament la font d’on tot sorgeix.

Sent doncs conscients que un reflex és quelcom irreal i habitualment distorsionat, no hem de desaprofitar les nostres energies tractant de viure-hi. És impossible i frustrant, a més d’esgotador, viure intentant administrar l’extern a nosaltres.

Acostuma a dir-se que la resposta està en el nostre interior, i encara que es tracti ja d’un tòpic àmpliament estès, no pel fet de ser-ho fa que sigui menys cert. Només en un nivell interior podem canviar allò de les nostres vides que ens impedeix ser plenament feliços.

Els nostres aferraments, ja siguin aquests cap a una altra persona o cap a qualsevol element material, no són més que projeccions errònies generades per algunes de les nostres emocions negatives.

No s’haurien de jutjar les aparences. Si prenem consciència de que tots els éssers humans volen evitar el patiment i ser feliços com un mateix, fins i tot aquelles persones que més detestem, potser aprenguem a ignorar aquelles distorsions de la realitat que fan que ens sentim confusos i perduts.