L’aigua és un motiu estètic poderós en el paisatge i un element de la natura atractiu, la seva presència convida a la relaxació i inspira inevitablement actituds reflexives i introspectives.
Una substància líquida i dinàmica que dialoga en contraposició amb altres elements de la natura estàtics i aparentment invariables del paisatge com poden ser per exemple les roques que emergeixen al mar o en un riu.
L’ésser humà tendeix a aferrar-se a allò aparentment durador i segur, que és el que simbolitzen per a ell les roques envoltades per aigua. Però fins i tot la roca s’erosiona i acaba desapareixent amb el temps.
D’aquesta manera projectem el nostre desig de transcendir, la voluntat de seguir existint després de la mort i no obstant això l’única cosa permanent és el canvi continu i la perpètua variabilitat del Tot.
Mitjançant fotografies de paisatges litorals i fluvials, realitzades a baixa velocitat d’obturació, l’autor plasma el moviment de l’aigua que es percep com un flux que envolta les formacions rocoses emergents i que semblen estar flotant en el no res. Aquests elements estàtics simbolitzen l’ésser humà amb un anhel d’immortalitat, qüestionant permanentment la seva fe i tractant de respondre tot allò que es pregunta des dels orígens de la seva existència.