L’estètica de les respostes

Al llarg de la història en els oracles es van usar codis i elements simbòlics per anticipar esdeveniments i realitzar prediccions.

Un exemple concret és el llibre oracular xinès I Ching, el “llibre de les mutacions”, de procedència taoista, que suposa un Univers regit pel principi de l’canvi i la relació dialèctica entre els oposats. D’aquesta manera, més que una endevinació de el futur, es realitza una predicció objectiva basada en la situació present i en la culminació de cicles. Les prediccions es manifesten en funció de cada moment, depenent de cada pregunta i de cada subjecte que realitzi la consulta.

En qualsevol cas, la majoria dels oracles basen les seves respostes en les interpretacions d’uns símbols que es llancen i es dispersen aparentment a l’atzar, ja siguin tiges de plantes o de monedes com en el cas del I Ching, o mitjançant qualsevol altre tipus de elements usats en ritus ancestrals com van poder ser les runes, el sacrifici d’animals o el mateix llançament de cartes astrals.

Aquests codis i les seves interpretacions van ser forjats al llarg dels anys per tot tipus de sacerdots, profetes o farsants i, més enllà de si les seves prediccions van ser o no correctes, tots ells estaven dotats d’una simbologia formal determinada i amb una estètica pròpia.

Per tant, es pot arribar a la conclusió que qualsevol podria crear el seu propi llenguatge simbòlic amb les seves pròpies interpretacions i suposar que el subjecte no és més que un element de comunicació a través d’el qual l’Univers canalitza les seves respostes, de les quals no necessàriament necessita conèixer-se el significat per contemplar la seva morfologia.

La nostra actitud en aquest cas seria similar a la de contemplar la cal·ligrafia d’un vell llibre escrit en una llengua morta o estrangera de la qual desconeixem el seu significat però de què som coneixedors que té un contingut. Així que només podem especular sobre la interpretació dels resultats obtinguts, cosa que molt probablement també fessin en el passat els encarregats mateixos de llegir els oracles.

L’autor presenta sobre un llenç, com si de pintura es tractés, els resultats obtinguts després de formular preguntes sobre l’esdevenir. Mitjançant el llançament de substàncies com sang, cendres, vegetals i també d’altres més domèstiques com el cafè o el vi, l’objectiu no és el de tractar d’anticipar els esdeveniments sinó el de centrar-se en l’estètica d’aquestes disposicions, independentment de si veritablement es tracten de respostes o no.

Encara realitzades sobre un llenç o fons neutre, les obres resultants no són assimilables a la pintura, ja que es diferencien d’aquesta en el fet que la majoria de les substàncies aquí utilitzades no posseeixen la consistència adequada per a fixar en el temps les formes obtingudes , necessitant per tant d’el suport fotogràfic per documentar-les i romandre.

D’alguna manera la consideració d’autoria d’aquestes obres variarà en funció de la nostra subjectivitat, de les nostres creences o l’absència d’elles, podent-se atribuir tant a l’inconscient de l’executor, com a l’Univers, a la divinitat, a la destinació, a l’Karma, etc. o simplement ser considerades com a pur fruit de l’atzar.

En qualsevol dels casos suposen una manifestació estètica única i irrepetible.