La dissolució de l’ésser

En una dissolució es barregen dos o més elements en proporcions variables, com per exemple un sòlid en un líquid. No obstant això en aquest procés no hi ha una desaparició dels elements, simplement es tracta d’un canvi d’estat, una transformació que permet que tot segueixi existint en essència.

Utilitzant aquest pretext com a fórmula d’inspiració nostra concepció de per exemple la mort no hauria de causar-nos cap temor i podríem percebre-clarament com allò que veritablement és: un canvi més de la vida i una transició cap a la Unitat de l’Univers.

D’altra banda les emocions pertorbadores desapareixen mitjançant la dissolució de l’ego, que és allò que ens separa de la resta, ens turmenta i ens impedeix ser plenament feliços. Encara que la seva desaparició mai arriba a produir-se per complet, podem aprendre a diluir, a passar-ho per alt i a deixar anar els nostres prejudicis en una progressió d’emocions de les més denses cap a les més lleugeres.

Mitjançant paisatges en els quals l’aigua líquida està sempre present i el moviment sembla dissoldre tot allò que envolta, intento generar una reflexió sobre els límits de la vida i de la mort, així com de dissipar l’ego de les nostres vides per fondre’ns amb el tot.