Introspeccions
“Obscuritat d’obscuritats;
Heus aquí la porta a tota comprensió.” – Tao Te Ching
La nostra percepció es troba esbiaixada pels sentits i per tant rebem una informació parcial d’allò que ens envolta. I tot i ser conscients que la realitat no és literalment allò que creiem veure, deixem que les interpretacions especulatives que en fem ens influeixin en la major part de les nostres decisions quotidianes.
D’aquesta manera vivim de fora cap a dins, intentant en va gestionar l’extern a nosaltres, una tasca interminable i esgotadora en què som incapaços de prendre les regnes de la nostra vida. En aquest context afloren emocions pertorbadores com la por al futur, a la mort o al desconegut.
No obstant això, si tractéssim de mirar en el nostre interior i viure de dins cap a fora probablement seríem capaços de comprendre que moltes de les coses que desconeixem o aquelles respostes que estem buscant reposen adormides, encara per descobrir en el nostre interior.
Quan obrim la finestra d’una habitació fosca, és la llum la que s’expandeix, no la foscor. Així doncs la foscor com a tal no existeix, simplement es tracta d’absència de llum.
De la mateixa manera, la por en realitat no existeix, només hi ha absència d’amor.
No hi ha res a témer en la foscor.
Mitjançant una sèrie d’imatges preses a contrallum, en les que predomina la foscor i només es perceben perfils o parts d’un conjunt major, es proposa una reflexió sobre els temors i els prejudicis sobre allò que desconeixem.
S’arribaria així a la conclusió que hauríem d’evitar emetre judicis cap als altres i cap a tot allò que ignorem o no coneixem en tot el seu context.
