Diari d’un confinament
El 14 de març de 2020 es va declarar a Espanya l’estat d’alarma a causa del nombre creixent de contagis per Covid-19, la qual cosa va obligar a tots els ciutadans a tancar-se a les seves cases durant un llarg període de temps.
Aquest confinament va suposar, a més d’una ruptura radical de la rutina diària, una enorme alteració a nivell psicològic i de sobte la llar es va convertir en una presó, també el sorgiment de temors per la salut, l’ocupació o l’econòmia entre molts altres.
Els ciutadans van haver de reorganitzar les seves vides per complet i molts també a compaginar al mateix temps el teletreball, les tasques de la llar i l’educació dels fills. De cop i volta van començar a aflorar fets i sentiments totalment antagònics, les emocions negatives s’alternaven i barrejaven amb altres de positives a una velocitat vertiginosa.
L’activitat econòmica i la mobilitat es van paralitzar gairebé per complet el que va provocar un descens dràstic de la contaminació a les grans ciutats. Tot i això l’aire net, el cel blau lliure d’avions i el mar buit de vaixells no podien gaudir-se més enllà de finestres, balcons o terrats comunitaris.
D’altra banda es van reforçar els vincles de moltes famílies i molts pares podien passar més temps amb la parella o els fills als quals anteriorment en prou feines veien entre setmana a causa de l’excés de treball. Alhora, s’incrementava l’angoixa arran de la incertesa econòmica generalitzada, els acomiadaments i expedients de regulació temporal d’ocupació o el tancament forçat de negocis.
La vida va fer un gir absolut i de cop i volta van començar a trobar-se a faltar les coses senzilles: les abraçades, els avis jugant amb els seus néts, un sopar amb els amics, fets que donàvem per fet i que mai creuríem veure alterats.
Mitjançant escenes de la seva quotidianitat i la de la seva família, l’autor tracta de transmetre amb imatges diferents impressions i estats d’ànim sorgits de la situació de confinament, moltes vegades antagònics entre ells.
Potser en la confrontació d’oposats trobem respostes, i la contradicció no sigui més que un motor vital de la mateixa existència, una nova oportunitat per evolucionar, millorar i, en definitiva, renéixer.
