A functional life

Des del segle XVII poc han evolucionat els esquemes de funcionament en els que s’organitza la societat, especialment l’occidental, on l’eix central en el qual es basa el seu desenvolupament segueix sent un patró d’una clara supremacia de tall racionalista i una generalitzada promoció del pensament cartesià.

Davant l’evidència que la raó és una virtut humana mitjançant la qual s’han aconseguit grans progressos, tant en el coneixement científic com en el tecnològic per citar només dos exemples, altres qualitats humanes com la intel·ligència emocional, la creativitat o l’espiritualitat, entre d’altres, han estat sistemàticament subordinades a una estricta lògica racionalista.

No obstant això aquesta predominança no està evitant actualement alguns dels majors problemes de la humanitat com són per exemple l’escalfament global, el desglaç i en definitiva la progressiva destrucció del planeta. La paradoxa es produeix quan en un nivell racional l’ésser humà sap quina serà la causa de la seva destrucció i no obstant això també quin seria el remei per evitar-la. Malgrat tot és incapaç de portar a la pràctica una solució global i de coordinar-la de manera col·lectiva.

Probablement una multilateralitat sinèrgica de capacitats, evitant la rígida predominança d’alguna d’elles, seria el que ens ajudaria a avançar com a comunitat humana.

Pel que sembla els models socials vàlids fins al moment s’estan estancant de la mateixa manera que va passar amb la ciència quan la física quàntica va plantejar contradiccions en els models clàssics, principalment en l’explicació del funcionament del món subatòmic. Tot d’una l’observador afecta allò observat i la consciència de l’observador sembla influir en la matèria.

D’altra banda, tampoc la fórmula del racionalisme sembla estar sent el que ajudi a l’home a trobar el seu principal objectiu a la vida que és la felicitat, o almenys no sembla ser suficient si és aquesta l’única eina disponible.

En contraposició amb altres models alternatius i encara minoritaris de mentalitat holística, la veritat és que el cartesianisme i la dualitat s’han imposat clarament en tots els àmbits de les nostres vides: des dels models productius i de consum, passant per una acumulació contínua i acrítica de béns materials fins a l’ús que fem del nostre temps lliure i activitats de lleure.

D’aquesta manera l’home continua buscant la clau de la seva felicitat fora de si mateix tractant d’aconseguir-la mitjançant l’acumulació de béns materials. Això, a més d’un esforç esgotador, li suposa invertir la major part del seu temps i viure amb la frustració constant de no arribar a una meta que mai acabarà d’arribar.

Actualment aquells que es consideren un model d’èxit social són aquelles persones que acumulen una major riquesa material, i són a més els que d’una forma clara apliquen un patró de funcionament més cartesià.
Però, ¿Es pot considerar més feliç a un home occidental adinerat que per exemple a un jove tibetà budista de vida austera?

D’altra banda, si la societat basa el seu funcionament en una preponderància del model racionalista, i sabent que un ordinador sempre superarà en tots els aspectes a un humà en el camp de la lògica: ¿Què passarà quan la intel·ligència artificial s’estableixi de forma definitiva en el nostre funcionament social? Serà l’home racionalista substituïble per un robot?

Alguns dels llocs de treball actualment exercits per milions de persones deixaran en un futur de ser realitzats per humans. Aquesta afectació a més podria arribar a tots els nivells productius, també als llocs de treball actualment millor considerats com per exemple són les direccions executives.

En definitiva tots aquells llocs de treball basats en decisions i accions d’una lògica estrictament racionalista seran progressivament substituïts per models automatitzables d’intel·ligència artificial.

Més enllà de com aconsegueixi funcionar la societat del post-treball i la intel·ligència artificial una de les grans preguntes serà com administrarà l’home racional el seu temps lliure i, el que és més important si serà capaç de trobar en ell la felicitat.